la mano robada

Grans mestres de l’art de totes les èpoques als quals venerem, aplaudim, idolatrem. Sembla que no hi hagi lloc per a la novetat, la carn fresca. Està tot inventat.

Doncs no, rotundament no. 

No hi ha res més difícil per a un artista novell que destacar sobre els altres. Intentar aportar alguna cosa en aquest moment que sigui veritablement bo és complicat. Estem en l’era de la no-sorpresa, de tornada de tot…o això és el que creiem. Doncs bé, jo vull seguir pensant que no. 

La Mano Robada és un bon exemple d’això. Són joves (divina joventut), frescs i amb unes ganes increïbles d’aportar novetats a l’àmbit artístic. Com a grup són bons companys, es recolzen entre ells i hi ha molt bon ambient de treball; això ho dic amb total convicció, els conec i és envejable el respecte i amistat que posseeixen entre ells. Sis artistes, menors de 22 anys, que investiguen el món de la imatge, tant en l’àmbit fotogràfic com el del videoart.

Per ART NIT CAMPOS han volgut aportar quatre vídeos que resumeixen molt bé la seva filosofia de treball. Igual que Da Vinci en el Renaixement o Policlet a la Grècia Clàssica, La Mano Robada té com a principal punt de partida l’ésser humà. Ens parlen del cos, de les seves possibilitats i restriccions en tots els àmbits. Són un exemple humanista de la nostra era. Perfeccionistes, impulsius però continguts, busquen un ideal de bellesa propi a través de la imatge digital. 

En aquests quatre vídeos aporten quatre visions diferents del Cos. El cos entès com a instrument opressor de la nostra societat. La no censura i llibertat actual que pretenem, però que en realitat no arribem a aconseguir totalment a causa de prejudicis socials (Déjame Ser). El cos entès com a instrument sensible, palpable. És a dir, el cos entès com a instrument generador d’impulsos i reaccions que generen el contacte (La piel no entiende de sexos). El cos en la seva accepció més supèrflua i banal, lliurat a la cirurgia estètica i a les lleis de la bellesa imposades per la societat (Amor Propio). I el cos en majúscules. El Cos de Crist (Amén). Una de les representacions més oníriques d’aquesta paraula generada a través de la tradició eucarística, en aquest cas reinterpretada (Adoración del cuerpo de Cristo). 

La Mano Robada són un exemple de que la maduresa no és cosa que vagi unida a l’edat. Però es tracta d’una maduresa implícita ja que, alhora, desprenen en les seves obres un esperit pur i net que només els artistes joves i menys corromputs pel mercat poden arribar a generar. 

Marcos Sáez

blog la mano robada

_________________________

dori martínez
juan ignacio rico
judith mínguez
laura m.
marta lópez marín
sara v. molina
_________________________

16 polivalent | planta 1

divendres 3 d’agost de 18 a 00h

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: