j. a. mendiola

El cos humà en la seva estètica més primitiva, amb la seva actitud més animal. Cossos reflexius, tensos, enfonsats, resignats, encuriosits,.Mendiola ens presenta una galeria de personatges en  essència desproveïts de qualsevol connotació superficial, sense additius.

Cada vegada és més habitual oblidar-se d’aquests sentiments pel que són, els solem associar directament a fets que ens afecten al llarg de la nostra existència, no com a sentiments aïllats. Llavors estem tristos perquè enyorem algú però no estem tristos pel simple fet d’estar-hi, i estem feliços perquè hi ha coses que ens fan sentir així. Arribats a aquest punt em demano, és possible ser feliços d’una manera totalment irracional? I trobar-nos decaiguts sense un fet que ho hagi desencadenat? 

Són aquestes sensacions el que treballa Mendiola en escultura. La plasmació d’un sentiment per ell mateix, i en definitiva sense complements.

Maria Nicolau i Oliver

_________________________

20 sa vicaria | planta 0

divendres 3 d’agosto de 18 a 00h

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: