Arxius

03 casal can pere ignasi

De magnifica arquitectura, on destaquen les voltes d’aresta i les finestres de traça reneixentista. Fou solar de la família de Can Pere Ignasi. La disponibilitat d’aquest immoble per part de l’Ajuntament, va possibilitar l’establit d’un nou espai públic per la Vila.

exposició col·lectiva
cedida per els mateixos artistes, per Matisos Galeria d’Art i per Espai d’Art Miquela Nicolau

_________________________

planta 00
antoni mas | pintura
maria morell | pintura
damià mulet | joeria
pere adrover | pintura

eva choung-fux | pintura
crespí i alemany | pintura
enrique broglia | escultura
pep canyellas | escultura
tomeu simonet “gorriomoixa” | escultura
lluís vidal | pintura
jorge azri | pintura

just nicolàs | pintura
gerard matas | pintura
lluís dubon | pintura
tudanca | pintura
vicenç torres | pintura
velcha velchev | pintura
dolor comes | pintura
ángel san martí | pintura
alaminos | pintura

divendres 3 d’agost de 18 a 01h
del 3 al 31 d’agost

_________________________

planta 01
pedro flores | escultura
miquela nicolau | pintura
uschi burger-precht | fotografia

divendres 3 d’agost de 18 a 01h
del 3 al 15 d’agost

*artista cedit per matisos galeria d’art

Encara que res canviï, si jo canvi, tot canvia
Marcel Proust

Deim això perquè ja podem confirmar que ha sabut trobar un llenguatge propi que permet identificar les seves pintures però, al mateix temps i això ja és més difícil, cada vegada en fa variacions que resulten sorprenents. Això que amb les set notes musicals es pugin configurar infinitud de combinacions traslladat a la pintura ve a ser la capacitat d’encabir en les mesures d’una tela un món propi que pugna per interrogar a qui s’atura a contemplar-lo. Moscaland, que així anomena Adrover la seva sèrie de llenços, és susceptible de moltes interpretacions tan individualment com en el seu conjunt. La mosca ha tengut al llarg de la història de l’Art i de la literatura una simbologia molt destacada. Qui no recorda la seva presència a les natures mortes de la pintura flamenca del XVII, qui no recorda les aristofàniques, sartrianes o machadianes mosques…tantes i tantes mosques com a símbols de l’efímer, volàtil i fugaç, de la putrefacció però també de la vida que es renova i transforma des d’un viró. Què ens està plantejant aquests fons semblant a imatges de la superfície terrestre vistes des del Google earth sobre les quals campen mosques gegantines?. Ironia o sarcasme davant un món enfitat o confitat?. Que cadascú hi cerqui la seva pròpia resposta o simplement deixi de pensar i gaudeixi de les coloracions i dissolucions del color que es desfà dins la llum que sempre el cerca. I allà estan els pintors per deixar-ne constància.

Montserrat Alcaraz

_________________________

03 casal can pere ignasi | planta 00

divendres 3 d’agost de 18 a 01h

Miquela Nicolau neix a Campos l’any 1942. Des de 1980 ha realitzat nombroses exposicions individuals i col·lectives i ha guanyat importants premis de pintura. La seva obra forma part de col·leccions públiques i privades. Des de 2006 dirigeix la galeria Espai d’Art a Felanitx.

_________________________

de dones singulars

Singular és la rosa alçada sobre un fons de sang, com a singular és l’essència femenina que ens vol transmetre Miquela Nicolau des del seu bell espai de Felanitx. Singular, en aquest cas, no significa solitària, però sí sola en la lluita, com està sol tot el que pretén traçar-se un camí amb independència. No es recolza en gèneres: feminista quan val aquesta paraula si no la grapegem massa, la pintura de Nicolau és al mateix temps testimoni de vida i personal manifest de supervivència.

Trets del femení són el recurs a l’íntim, el cultiu del record, una destra compatibilizació dels colors càlids i cert to prudent o moderat en l’ús de flors i peces femenines com a motius protagonistes. Redunda en uns continguts figuratius clars, sovint associats a la memòria i al somni, i la seva ocupació com a expedient tècnic-retòric caracteritza un llenguatge fortament ancorat en la realitat. Certa tendència a l’abstracció deriva, no obstant això, de l’estilització d’aquests mateixos motius, inevitable en una artista tan interessada en els aspectes tècnics i en el llenguatge; Nicolau, doncs, resol amb naturalitat i intel·ligència el fals debat abstracció-figurativisme. El mateix succeeix en els paisatges, essencials i d’enorme intensitat cromàtica. Alguns elements onírics segueixen girant entorn dels referents de les naturaleses mortes d’etapes anteriors. Sorprèn la seva tècnica mixta sobre tela en què el motiu indumentari i els tactes del tèxtil es combinen en harmoniós conjunt. L’equilibri cromàtic és sempre fonamental en les composicions de Nicolau; el freqüent ús de complementaris, la contraposició de blancs i negres i el predomini de gammes càlides són recognoscible marca de la casa.

Juan Luis Calbarro
Última Hora, 14 septiembre 2007

_________________________

03 casal can pere ignasi | planta 1

divendres 3 d’agost de 18 a 01h
del 3 al 15 d’agost