Arxius

16 polivalent

Antic convent de les monge franciscanes, establertes a Campos a mitjan segle XIX, varen transformar una casa de poble, més un solar adjacent per fer-hi la seva casa convent, on residiren i exerciren fins als anys setanta del segle passat. La congregació donà l’edifici a l’ajuntament, que recentment va reformar per convertir amb un edifici d’usos culturals polivalents. 

_________________________

planta 00
jesús canovas | instal·lació
jaume adrover | fotografia

divendres 3 d’agost de 18 a 01h
del 3 al 15 d’agost

_________________________

planta 01
juan ignacio rico | audivisuals
laura m. | audivisuals
marta lópez marin | audivisuals
judith mínguez | audivisuals

divendres 3 d’agost de 18 a 01h

_________________________

orquestra de cambra | música de cambra

divendres 3 d’agost
21.15h pati polivalent

Ells em parlen de la gent de la humilitat. Però jo no he vist mai gent o humilitat. Jo he vist persones diferents, molt diferents. Cadascuna separada per la següent per un espai desocupat.

Fernando Pessoa

_________________________ 

16 polivalent | planta 00

divendres 3 d’agost de 18 a 00h

Felanitxer de naixement, es trasllada a Campos dins la vintena, on un amic desperta la seva inquietud vers la fotografia. Compra la seva primera càmera “autofocus” fent feina de tècnic en electrònica. Als sis mesos, li roben i se’n compra una manual molt barata, però que li obri noves possibilitats creatives. Finalment deixa el negoci de l’electrònica per dedicar-se a la seva autèntica passió: el món fotogràfic. 

Els premis guanyats en diversos concursos, entre ells la Marató fotogràfica de Palma, l’estimulen a millorar i fan que es proposi nous reptes. La seva primera exposició, després d’un viatge a l’Argentina, ja denota el seu instint compositiu que és el que defineix millor el seu treball, sense deixar de banda la recerca del “moment decisiu”. La geometria i proporció de les seves composicions són innates. 

Tots aquests anys, realitza una labor dins el camp de la fotografia social que li dona experiència i  maduresa. Això es reflecteix en els seus últims treballs que l’han dut a obtenir més reconeixement, fins i tot en publicacions de tirada nacional.  

L’arribada del món digital, amb la possibilitat de controlar tot el procés creatiu, l’ajuda a definir el seu estil. Ara crea imatges destacant els colors i textures pels que sent més interès. Aquells colors òxids que tant li criden l’atenció des de els seus inicis més experimentals, ara poden ser interpretats i modificats per aconseguir unes imatges impactants que mai no deixen indiferent al que s’atura al mostrador del seu estudi o als diversos llocs on té exposades les seves fotografies. 

Guillem Grimalt

flickr jaume adrover
wix jaume adrover

_________________________ 

16 polivalent | planta 1

divendres 3 d’agost de 18 a 00h

la piel no entiende de sexos

El cos és fonamentalment tacte. Tacte que s’oblida i es dissipa perquè el sentit queda relegat  a la intimitat. I és que a la llum tot queda al descobert i la intimitat es relega a l’obscuritat on la realitat es dilueix. Mans que parlen i s’abracen, es barallen, es senten, es mouen perquè ballen, es criden i callen. Mans impulsades pel pur desig. Si obscureixes l’habitació et fons, et desfàs, et tornes boig, et destruiexes i et deixes, t’abandones. Et perd i ja res importa peruqè és realitat i res importa quan es tracta de pell contra pell.

La pell no entén de sexes
I com ha arribat a aquesta conclusió?
Apagant el llum
[Personatge de Coco Chanel a la película d’Anne Fontaine]

Maria Nicolau

_________________________

la mano robada

_________________________ 

16 polivalent | planta 1

divendres 3 d’agost de 18 a 00h

adoración del cuerpo de cristo

L’Eucaristia és l’acte simbòlic per excel·lència de la religió cristiana quan Crist entrega el pa i el vi com si es tractàs del seu cos i  la seva sang, simbolitzant així el sacrfici i l’herència. En aquesta obra la reinterpretació és literal valorant tots els matisos que els escrits i la tradició cristiana ens ofereix i prenent la literalitat com a recurs plàstic per a sobre-traduir l’acte d’adoració del Cos de Crist.

Maria Nicolau

_________________________

la mano robada

_________________________ 

16 polivalent | planta 1

divendres 3 d’agost de 18 a 00h

déjame ser

La reflexió sobre el nuu és l’eix principal de l’obra Déjame ser amb la qual la seva autora vol fer prendre consciència a l’espectador de que, malgrat la modernitat, encara avui dia la societat es sent incòmode davant un nuu.

Induïts per l’educació que hem rebut i pel profund sentiment de vergonya que ens han inculcat en aquest aspecte ens hem allunyat d’allò natural, del que és comú a tots i cadascun dels ésser humans el propi cos, la nostra nuesa…Per reflectir aquest sentiment, Marta López, apareix nua en un àmbit totalment públic, públic perquè és l’entorn el que ens vesteix i ens obliga a avergonyir-nos de nosaltres mateixos .

La nuesa de Marta no és nova, aquesta es serveix de les obres d’artistes que prèviament han treballat el nuu dins l’art i el conflicte d’aquest amb el seu voltant com Marina Abramovic o Francesca Goodman.

Maria Nicolau

_________________________

la mano robada

_________________________ 

16 polivalent | planta 1

divendres 3 d’agost de 18 a 00h

amor propio

Amor propio és una obra de videoart que té com a rerefons l’obsessió de la societat actual pel culte al cos. La societat està marcada per uns cànons de bellesa que estableixen els medis, de com arribar a la perfecció.

L’autora ho defineix com un sense sentit sobre l’amor propi, per una banda arrisquem el nostre cos per, al mateix temps millorar-lo a ulls de la societat i així, agradar-li a ella i a nosaltres mateixos.

Es tracta d’una vídeo-instal·lació que combina l’actual quotidianitat que se li ha atorgat a les operacions estètiques amb una dosi de realisme sobre aquest tipus d’operacions que es realitzen de manera voluntària. 

Per realitzar la seva obra, Judith Mínguez, s’ha vist influenciada tant pel seu entorn com per artistes que anteriorment ja han treballat l’obsessió per canviar el cos humà, per dur-lo al que per certs individus és la perfecció. L’artista francesa Orlan que va fer del seu cos la seva major obra d’art i Marc Quinn amb la seva reflexió sobre l’abús de la cirurgia  plàstica en personatges coneguts com Michael Jackson, han estat els seus principals referents.

Maria Nicolau

_________________________

la mano robada

_________________________ 

16 polivalent | planta 1

divendres 3 d’agost de 18 a 00h