Arxius

20 sa vicaria

L’edifici fou residència del capellà “Barrala” que , a la seva mort, amb el llegat que es feu a la seva ànima, l’edifici passa a ser propietat de l’església i convertit amb vicaria. Arquitectònicament és molt interessant la façana modernista.

_________________________

celler
d-dues joies | joeria

planta 00
j.a. mendiola | escultura
rafel adrover | pintura
maria del mar moranta | pintura

pati
cati mas tous | escultura

planta 01
joan roig artigues | fotografia
mundo moragues | gravat
arantxa boyero | fotografia
luís pérez calvo | il·lustració
david martín | escultura

planta 02
josé nieto | fotografia

divendres 3 d’agost de 18 a 01h
del 3 al 15 d’agost

*artista cedit per espai d’art miquela nicolau | web

David Martín Castaño, 1978 Palma de Mallorca. 

Sempre ha experimentat amb el món de l’art i del disseny, va cursar els seus primers estudis d’art oficials en l’antiga Escola d’Art de Palma. L’any 2000 s’instal·la a Barcelona, on estudia a l’Escola d’Art Pau Gargallo de Badalona. Actualment compagina el treball de creativitat i disseny amb el de les arts plàstiques en el seu taller en la Platja de Palma.

Els seus inicis es remunten a l’any 2005, encara que no és fins al 2007, quan realitza la seva primera exposició individual amb el projecte “Noves presencies” del Consell de Mallorca, per a la galeria Espai d’art Miquela Nicolau. Més recentment ha participat en en la Nit de l’art de Palma 2011 amb la galeria Fran Reus de Palma i en les edicions de ArtMadrid 2011/12 amb la galeria Marita Segòvia (Madrid)

Els 2 darrers anys la seva obra gràfica i escultòrica s’ha pogut veure en diferents edicions com, la revista AD arquitectura i diseño, Nuevo estilo, InStyle o en la Revista BonArt.

La inquietud per experimentar i entretenir la mirada de l’espectador, són els pilars del seu treball artístic. Amb un procés creatiu terapèutic, basat en la reflexió, en moltes ocasions ha estat qualificat d’art lúdic, aixó ha portat a David Martín cap a mètodes d’expressió gràfiques i plàstiques molt variades. Entre les seves obres podem trobar pintura, fotografia, escultura o fins i tot objectes més propers al disseny. 

web david martín

_________________________

20 sa vicaria | planta 01

divendres 3 d’agost de 18 a 00h

Anar a Paquistà a fotografiar “gent normal”. Només a algú amb la cara de “moro” que fa en Joan Roig se li podria acudir.

“Vull fotografiar gent normal a Paquistà.”

“Què vols dir “gent normal”?”

“Gent com tú i com jo, gent que va a comprar el pa, gent que va a fer feina cada dia”.  Perque a qualsevol poble de Paquistà la gent menja pa i treballa de sol a sol; riuen, ploren, estimen, neixen i moren com en aquest poble de Mallorca.

 Això és el que en Joan vol mostrar, el que ell en diu “gent normal”, el que ens fa humans.

Aquesta és la gran virtud de les seves fotografies. Perque en un món mediatitzat on només ens arriben desgràcies de llocs com Paquistà ,que n’és de difícil anar fins allà, mirar a les persones als ulls i fotografiar-les amb dignitat. Mostrar que allà com aquí la gent és normal. Sigui el que sigui el que un entengui per “normal”.

Unes fotografies que al igual que En Joan, sense ser-ho pareixen normals.

 
Toni Amengual

_________________________

20 sa vicaria | planta 01

divendres 3 d’agost de 18 a 00h

De na Maria del Mar Moranta (Campos, 1980) en tinc moltes referències personals: la conec des de petita, sobretot perquè la seva mare i la meva germana són amigues de la infància; jo mateix vaig compartir un temps de veïnatge amb els seus pares; també coneixia els padrins; he gaudit de llargues converses amb el seu pare sobre fotografia (la seva passió), però també de música i altres temes, … En poques paraules, he tingut sempre amb la seva família una relació agradable i enriquidora, com hauria de ser encara la pròpia dels pobles de Mallorca.

Però, avui he de parlar del treball de na Maria del Mar perquè fa uns anys que vaig contactar amb ella per temes professionals; des de llavors, he pogut conèixer a fons la seva preparació i el seu gran ofici com a restauradora de pintura.

No faré ara una exposició detallada d’un extens currículum, del qual no en sé totes les dades, encara que, només amb les que conec, ja és molt notable. Diré, amb dues pinzellades, que va fer el Batxillerat artístic a l’Escola d’Arts i Oficis de Palma i es va graduar l’any 2003, com a Llicenciada en Belles Arts, especialitzada en conservació-restauració del Patrimoni Cultural, a la Universitat de Barcelona. Després ha continuat formant-se amb diversos cursos i congressos fins a l’actualitat. Té, a més, estudis complementaris de pintura, dibuix, fotografia i geometria.

En un context de professionalitat, podria dir concretant que hem mantingut una certa “col·laboració”, intercanviant coneixements i experiències, parlant de tècniques i de materials. Ella, des de la formació acadèmica i professional; jo, des de l’experiència més autodidacta. Puc afirmar que m’ha ajudat molt a resoldre alguns problemes tècnics amb la meva pintura. Voldria que a ella li hagi resultat tan agradable i profitós com a mi.

De na Maria del Mar vull reivindicar dos aspectes que sembla que compartim: el gust per l’ofici i la tècnica en la pintura, un valor potser no tan important com el talent o la inspiració, però que és, sens dubte, el camí imprescindible per a l’execució de l’obra. És adient recordar-ho, perquè en el món actual de l’art aquests valors estan completament desprestigiats.

Ara que he pogut conèixer la seva obra primerenca, m’agradaria destacar alguns trets que m’han sorprès, sobretot perquè no són gens habituals en artistes joves. Són la capacitat d’autocrítica -un aspecte que és molt important per a mi-, una gran experiència d’observació i anàlisi de la pintura degut a la seva feina, el domini de pràcticament totes les tècniques i usos de materials, i, finalment, uns bons coneixements sobre composició i ús dels espais.

A més d’aquestes bases tan sòlides, he pogut intuir el més important: la capacitat i la sensibilitat per transmetre emoció, que és en definitiva el fi últim de l’Art. Totes les connotacions que actualment s’afegeixen en torn de l’obra d‘art, com ara, originalitat, transgressió, espontaneïtat, etc., perden el seu valor si no són un mitjà per generar tensió. Aquesta darrera qualitat crec sincerament que la podem trobar dins el món interior de na Maria del Mar.

Antoni Mas
Sa Ràpita, juliol 2012

_________________________

20 sa vicaria | planta 00

divendres 3 d’agosto de 18 a 00h

Luis Pérez Calvo és pintor i il·lustrador.

Nascut a Madrid i criat entre el carrer València del barri de Lavapiés i el Portell de la Glorieta d’Ambaixadors, la seva infància va estar marcada pel circ, els programes dobles dels cinemes de sessió contínua, els cassets, els discos, les visites dominicals al popular mercat del Rastre, les revetlles i els còmics.

Si en lloc d’haver nascut en tan castís barri ho hagués fet en uns altres com Queens, Manhattan, el SoHo o Brooklyn, la seva obra no es diferenciaria en res de la de molts altres artistes internacionals. No obstant això, aquesta petita diferència és la que ha propiciat que en l’obra de*LPC els superherois de la Marvel comparteixin aventures amb Pumby i Jaimito, les fantasies del genial Ray Harryhausen es barregin amb westerns rodats en el desert d’Almeria, el circ dels Ringling Bros. comparteixi artistes amb el Teatre Xinès de Manolita Chen, els berenars siguin a força de xurros, xocolata, zarzaparrilla, pretzels i bagels, les muntanyes russes siguin tan emocionants com els cotxes de xoc i els carrers del fòrum estiguin plenes de gom a gom de robots, androides i pops gegants.

En definitiva, una obra absolutament personal que no ha deixat indiferent a col·leccionistes, marxants, galeries d’art i publicacions de la talla de Nosotros somos los muertos  (NSLM), La Cruda, Visual, Trauma i ¡Qué suerte!

web de luis pérez calvo

_________________________

20 sa vicaria | planta 1

divendres 3 d’agost de 18 a 00h

El cos humà en la seva estètica més primitiva, amb la seva actitud més animal. Cossos reflexius, tensos, enfonsats, resignats, encuriosits,.Mendiola ens presenta una galeria de personatges en  essència desproveïts de qualsevol connotació superficial, sense additius.

Cada vegada és més habitual oblidar-se d’aquests sentiments pel que són, els solem associar directament a fets que ens afecten al llarg de la nostra existència, no com a sentiments aïllats. Llavors estem tristos perquè enyorem algú però no estem tristos pel simple fet d’estar-hi, i estem feliços perquè hi ha coses que ens fan sentir així. Arribats a aquest punt em demano, és possible ser feliços d’una manera totalment irracional? I trobar-nos decaiguts sense un fet que ho hagi desencadenat? 

Són aquestes sensacions el que treballa Mendiola en escultura. La plasmació d’un sentiment per ell mateix, i en definitiva sense complements.

Maria Nicolau i Oliver

_________________________

20 sa vicaria | planta 0

divendres 3 d’agosto de 18 a 00h

des trenc a cabrera

Cel, arena, mar, flora… s’uniran formant part d’un sol cos a la nova col•lecció que tendrem l’honor de presentar a l’art nit de Campos. Peces que traduiran els sentiments adquirits al contemplar tan bells paratges.

M. Magdalena Garcias Amer, Inca 1982
Xisca Barceló Riera, Campos 1983

blog de d-dues joies

_________________________

19 sa vicaria | celler

divendres 3 d’agosto de 18 a 00h