Arxius

artistes

bernadi cerdà | producte
cati comas | moda
iván ferrero | moda
begoña matas | moda
sergi reus | moda
anna uimonen | moda
luisa zárate | textil-industrial + infografia


suport ADPIB per aquesta exposició a ARTNIT_campos:
Asociación AXIOTE
Fundación Ars Nova
enxarxarte.com
matachilandia.com

_________________________

24 antic bar la torre

divendres 3 d’agost de 18 a 00h
del 9 al 15 d’agost

tattoo-wall

tatuatge a mà alçada sobre mur
david forcada perelló + nil marquès + alejandro llull skorowitz + rafael olivares + pau pastor
divendres 3 d’agost a les 22.30h

exposició d’esboços i tatuatges

david forcada perelló | global tattoo palma
pau pastor | global tattoo palma
ales | fcbk ales
nil marquès 
| hollow gallery tattoo
alejandro llull skorowitz
rafel olivares
diego fernándezdiftattoos
xavi franceschxavi.francesch
fede svendsenmallorka.tattookrew

_________________________

30 es bocí | tatuatges

divendres 3 d’agost a les 18 a les 01h

exposició de tatuatges de nil marqués
del 3 al 15 d’agost

 

*artista cedit per matisos galeria d’art

Encara que res canviï, si jo canvi, tot canvia
Marcel Proust

Deim això perquè ja podem confirmar que ha sabut trobar un llenguatge propi que permet identificar les seves pintures però, al mateix temps i això ja és més difícil, cada vegada en fa variacions que resulten sorprenents. Això que amb les set notes musicals es pugin configurar infinitud de combinacions traslladat a la pintura ve a ser la capacitat d’encabir en les mesures d’una tela un món propi que pugna per interrogar a qui s’atura a contemplar-lo. Moscaland, que així anomena Adrover la seva sèrie de llenços, és susceptible de moltes interpretacions tan individualment com en el seu conjunt. La mosca ha tengut al llarg de la història de l’Art i de la literatura una simbologia molt destacada. Qui no recorda la seva presència a les natures mortes de la pintura flamenca del XVII, qui no recorda les aristofàniques, sartrianes o machadianes mosques…tantes i tantes mosques com a símbols de l’efímer, volàtil i fugaç, de la putrefacció però també de la vida que es renova i transforma des d’un viró. Què ens està plantejant aquests fons semblant a imatges de la superfície terrestre vistes des del Google earth sobre les quals campen mosques gegantines?. Ironia o sarcasme davant un món enfitat o confitat?. Que cadascú hi cerqui la seva pròpia resposta o simplement deixi de pensar i gaudeixi de les coloracions i dissolucions del color que es desfà dins la llum que sempre el cerca. I allà estan els pintors per deixar-ne constància.

Montserrat Alcaraz

_________________________

03 casal can pere ignasi | planta 00

divendres 3 d’agost de 18 a 01h

L’obra de Jorge Cabral és d’aquesta pintura que frega els marges, aquella que es rebel·la contra el seu propi ser i es nega a quedar-se en simple llenç, sense deixar de ser, per això, pintura. En tota la seva obra trobem un element comú: la branca, l’arbre disseccionat fins al límit esdevenint en ocasions un embull de branques perfectament definides; en altres juxtaposades en petits fragments de fusta alineats; altres vegades apuntant en els marges, deixant el centre del quadre buit, de pura pintura – accentuant així un cert aire abstracte latent en tota l’obra-, mentre que treuen el cap en els costats algunes branques aquí i allà suggerint a l’espectador una continuació del llenç que ell mateix haurà d’imaginar. No és casual que l’artista abans practiqués la pintura abstracta, la seva obra ha sofert el procés invers al de Mondrian, que va passar de l’arbre a l’abstracció. Tal vegada sigui en la quietud on combreguen una cosa i una altra, aquella pau que es respira en l’ocàs vist a través de les branques quietes dels arbres, perfectament delimitades a contrallum, de manera que semblen irreals, gairebé abstractes. Això transmeten algunes obres de Jorge Cabral: aquella calma en què la figuració esdevé abstracció, com es manifesta la naturalesa en els moments realment bells, en els detalls insignificants, en els buits i en els marges.

Bel Maria Galmés Burguera

web de jorge cabral

_________________________

37 ca’n calent

divendres 3 d’agost de 18 a 01h

aire

Més enllà de les limitacions de la matèria, més enllà, fins i tot, del plaer que ens transmet la manipulació i el tacte de la pròpia matèria, existeix una dimensió –personal i perfectament transferible- en la qual l’artista camina sense peus, alena sense aire i troba colors i formes amb els ulls clucs.  I és a aquesta extensió íntima –on no sempre aconseguim entrar-hi- on neixen les obres amb cos i ànima, aquelles que bateguen amb força dins el nostre cervell, com un nonat en el ventre de la seva mare.

Batec a batec, l’escultura ocupa el seu espai, que està fet d’aire i de llum. El bronze, el ferro, uneixen els seus cossos metàl·lics en el si d’una altra realitat, que vol enlairar-se per damunt de l’objectivitat de la forma, més enllà de l’estètica dels materials, per gaudir d’una utòpica ingravidesa on tot es relativitza. És llavors quan l’escultura s’aixeca com un sentiment per damunt del pensament, és llavors quan l’aire que abraça les formes, l’atmosfera que les manté al vol, es converteixen en la veritable essència de l’obra escultòrica. I un alè misteriós s’introdueix lentament sota la nostra pell com un estremiment.    

Damià Ramis 
Juliol 2012

_________________________

09 antic cafè can mora

divendres 3 d’agost de 18 a 00h