Arxius

audiovisuals

Nascut a Palma de Mallorca l’any 1980.L’any 2003 faig sa primera exposició individual a sa galeria Mediterrània, Palma, gràcies al projecte des Govern “Noves Presències”; després participaré a sa fira d’art de Barcelona Art Expo (2003) i a la sala d’art de s’ajuntament de Calvià amb el motiu d’esser seleccionat al certamen de pintura jove del “Rei en Jaume”. El 2004 exposició individual a la sala d’art jove de Barcelona i som seleccionat a Eivissa i Formentera al certamen de pintura jove; el mateix any exposició de quatre artistes a sa galeria Fran Reus de Palma “Jove figuració”, a sa mateixa galeria l’any 2009 faig també sa col·lectiva de tres artistes “Darwin al s. XXI: art i evol.lució” i les individuals”Urbanitas”(nit de l’art a Palma 2006) i “Informalismes”pel cinquè aniversari de sa galeria any 2008. “Informalismes II” la segueix l’any 2009 al Museu de Porreres, Mallorca. Ses col.lectives “On Paper” el 2010 i “Dibuixos Animats” on ja present per primer cop una animació amb música el 2011  a sa Galeria Fran Reus de Palma. Es mateix any present una animació a la V Edició de Alart a Alaró. Primera individual d’obra gràfica ” Your Erotic Place” a Edicions 6A Obra Gràfica i “Instantànies II” al Centre d’Art Contemporani ADDAYA.L’any 2005 Particip amb sa galeria ADDAYA (Alaró, Mallorca) a vàries col·lectives com “Trenta per trenta”, “Obra gràfica” “1r. aniversari”. El mateix any participaré també a les fires d’art “InArt” Girona i “De Arte”, Madrid, i faig una individual, “Obres recents”.

El 2006 neix es col.leciu OCHENTAIUNO format per Pepito Morán i jo mateix amb sa idea d’expressar noves propostes artístiques com es video sa performance i sa pintura a quatre mans (ell i jo pintant als mateixos quadres, col.lectiu que ja és mostrats a Fires com Jam Art a Palma, individuals a ADDAYA (Alaró) i a sa Galeria Via2 (Eivissa) en dues ocasions, també junt amb el compositor de música clàssica contemporània Pau Canyigueral amb una projecció de pintura en moviment sicronitzada amb oncrestra en viu al Museu de la Música de Barcelona.

El 2007 col.labor amb sa disenyadora Margalida Mayol fent uns dibuixos per il.lustrar una línia de roba.Altres exposicions col·lectives amb sa mateixa galeria són “Imatges raonades” (2007), “Eco- Efect” art acció(2005) a Pollença, Mallorca; el 2009 Nit de l’art a Palma, “Darwin al s.XXI: art i evolució” al centre de cultura Son Tugores d’Alaró, Mallorca. També a sa fira d’art ARTESEVILLA 2007.Altres exposicions són ses col·lectives amb sa galeria ARTARA de Maó, Menorca, “Amb Menorca al cap”(2006), 2007 Temptacions de St. Antoni a sa galeria Espai b de Barcelona, “100 anys COVIB” al centre de cultura Can Gelabert i a la Fundació Barceló amb motiu de tenir un accèssit al premi de pintura jove i 2009 dues exposicions temàtiques a mans des Govern “Chopin” i “Interpretant Ramon Llull.

Després de més de set anys a Barcelona havent abandonat els estudis de Belles Arts, torn a Mallorca deixant enrera l’enrenou de cotxes, metros, vianants i sirenes per establir-me al poble on el temps el silenci la llum i sa natura me fan gaudir de sa pintura d’una manera diferent. Actualment torn a residir a la Ciutat Comtal, experimentant amb ses noves tecnologies i suports diferents a sa pintura sobre tela com ara es format digital, ses animacions interactives, i altres expressions plàstiques per aplicar al món D’Internet. Volent tenir d’aquesta manera un compromís amb els meus contemporanis i un esforç per adaptar ses meves inquietuds artístiques vers els nous suports creatius. Ara estic preparant sa pròxima mostra d’animació interactiva “N(eat) Art” 2012, que faré amb sa col.laboració de 2monos, jan Postel y Georg Reddig per s’ARTNIT_campos (Mallorca).

Per ampliar informació a qualsevol cercador indicant es meu nom podeu trobar entrevistes, col.laboracions, exposicions, vídeos i més material d’interés.
Podeu veure dues animacions al meu canal de Youtube “joanavilafuster”.

_________________________


_________________________

26 plaça 9 | N(eat) ART 

divendres 3 d’agost de 18 a 00h

 

projecte MO.3 i B.Line

Projecte basat en la interacció de les arts visuals, la música electrònica i la dansa contemporània.

Sorgeix l’estiu de 2010, arran de la proposta de fusionar diferents disciplines artístiques en un format obert a diferents espais i escenaris. Es parteix de la idea d’un projecte viu en constant evolució, tenint en compte l’espai on es durà a terme i el seu motiu.

MO.3

Companyia creada l’any 2010, neix de la inquietud dels seus components de concretar un projecte obert a noves creacions que marquen un punt de partida independent als seus treballs anteriors amb diferents companyies.

Com a part resultant de la idea experimental i d’investigació de nous formats, és oberta a noves incorporacions en funció de les diferents propostes que sorgeixen. Integrada inicialment per Fran del Jesús i Margalida LLiteras, ambdós intèrprets de dansa contemporània i dansa aèria, han treballat o format part de companyies com Ciclòpia, Pau i Cia, Absolut Cia, Cercària, etc.

Actualment, MO.3 compta amb les col·laboracions de Mar Morales i Bàrba- ra Riera, en la creació de la trilogia “VOID”, espectacle que obtingué el segon premi d’Art Jove’11 de dansa contemporània.

MO.3: Margalida Lliteras Febrer, Fran del Jesús Mesa, Bàrbara Riera Duran.

B.line

Projecte format per dos amics residents a l’illa de Mallorca interessats des de famolts anys amb tot allò relacionat amb la cultura electrònica interna- cional. El projecte té com a objectiu oferir al públic un cúmul de sensacions sonores i visuals, des de música apta per ballar fins l’extrem musical més agressiu i experimental, jugant amb aparells musicals de sintetització de freqüència per a crear sons abstractes, hipnòtics i còsmics que, fusionats amb la part visual del projecte, creen una atmosfera densa, d’intriga i raresa als ulls del públic.

Una part del projecte el forma el compositor musical Leandro Munar, qui començà la seva relació amb la música electrònica l’any 2000 mesclant música de ball i que l’any 2005 s’interessà en la producció musical evolucio- nant fins a dia d’avui arribant a controlar diferents estils dins l’escena electrònica. L’altra part del projecte està format per Pere Reus, dissenyador gràfic i gran amant delsgèneres electrònics també des de fa més de deu anys. Ell és l’encarregat de donar forma i estimulació visual al receptor de l’espectacle.

B.Line: Leandro Munar Alfaro, Pere Reus Febrer.

_________________________

31 sa canova

divendres 3 d’agost a les 23.30h

la piel no entiende de sexos

El cos és fonamentalment tacte. Tacte que s’oblida i es dissipa perquè el sentit queda relegat  a la intimitat. I és que a la llum tot queda al descobert i la intimitat es relega a l’obscuritat on la realitat es dilueix. Mans que parlen i s’abracen, es barallen, es senten, es mouen perquè ballen, es criden i callen. Mans impulsades pel pur desig. Si obscureixes l’habitació et fons, et desfàs, et tornes boig, et destruiexes i et deixes, t’abandones. Et perd i ja res importa peruqè és realitat i res importa quan es tracta de pell contra pell.

La pell no entén de sexes
I com ha arribat a aquesta conclusió?
Apagant el llum
[Personatge de Coco Chanel a la película d’Anne Fontaine]

Maria Nicolau

_________________________

la mano robada

_________________________ 

16 polivalent | planta 1

divendres 3 d’agost de 18 a 00h

adoración del cuerpo de cristo

L’Eucaristia és l’acte simbòlic per excel·lència de la religió cristiana quan Crist entrega el pa i el vi com si es tractàs del seu cos i  la seva sang, simbolitzant així el sacrfici i l’herència. En aquesta obra la reinterpretació és literal valorant tots els matisos que els escrits i la tradició cristiana ens ofereix i prenent la literalitat com a recurs plàstic per a sobre-traduir l’acte d’adoració del Cos de Crist.

Maria Nicolau

_________________________

la mano robada

_________________________ 

16 polivalent | planta 1

divendres 3 d’agost de 18 a 00h

déjame ser

La reflexió sobre el nuu és l’eix principal de l’obra Déjame ser amb la qual la seva autora vol fer prendre consciència a l’espectador de que, malgrat la modernitat, encara avui dia la societat es sent incòmode davant un nuu.

Induïts per l’educació que hem rebut i pel profund sentiment de vergonya que ens han inculcat en aquest aspecte ens hem allunyat d’allò natural, del que és comú a tots i cadascun dels ésser humans el propi cos, la nostra nuesa…Per reflectir aquest sentiment, Marta López, apareix nua en un àmbit totalment públic, públic perquè és l’entorn el que ens vesteix i ens obliga a avergonyir-nos de nosaltres mateixos .

La nuesa de Marta no és nova, aquesta es serveix de les obres d’artistes que prèviament han treballat el nuu dins l’art i el conflicte d’aquest amb el seu voltant com Marina Abramovic o Francesca Goodman.

Maria Nicolau

_________________________

la mano robada

_________________________ 

16 polivalent | planta 1

divendres 3 d’agost de 18 a 00h

swallow

Sovint diuen que  d’una experiència traumàtica viscuda durant la infantesa sempre en queda  quelcom al nostre subconscient. 

Sara Navarro evoca els seus fantasmes en una instal·lació audiovisual on una sèrie d’individus, aïllats baix l’aigua, s’ofeguen lentament i indueixen a l’espectador a reflexionar sobre la dualitat de sensacions entre la calma i la tensió.

Utilitzant les noves tecnologies com a mitjans d’expressió, Navarro, no fa sinó posar més èmfasi en l’aïllament actual que sofrim, per voluntat pròpia, gràcies a aquestes eines del segle XXI. 

La no-violència és un concepte clau en aquesta peça, contemplem una asfixia tractada de forma sublim , quasi bella, de la qual l’espectador se’n sent immediatament partícip.

Maria Nicolau

_________________________

Tots hem parlat alguna vegada amb amics o família, de la bellesa que desprèn l’època de la nostra infància. Tots ens hem plantejat en algun moment de les nostres vides tornar a ser nens. L’eterna joventut, la innocència, la despreocupació… Encara que clar, la vida és dura per a tots en ocasions i ni de petits ens lliurem de passar alguna mala estona. És en aquest punt de la conversa peterpànea quan apareix la meva ment apocalíptica i diu ‘tornar a ser nen significa també haver de tornar a passar per tot el ja viscut…’ I ja se’m lleven les ganes de ser-ho, d’innocències, de jocs de poal i pala a la platja, nu i empastifat per la teva mare en protecció 50. 

Els mals moments de la infància es graven a foc en la nostra ment i ens condicionen per a tota la vida. Pots acudir a psiquiatres, hipnotitzadors, xamans, però estan aquí, reprimits per orfidals o no, estan aquí i ens acompanyaran sempre en la nostra forma d’actuar i de viure. La veritat és que sona aterridor però, si ho pensem bé, és cert. En veritat la nostra ment no fa més que recopilar i aprendre del viscut. Sí, he dit aprendre del viscut. Aprendre a seques és alguna cosa que ens costa més, som humans i al final cometem els mateixos errors (alguns ens passem la vida cometent els mateixos una vegada i una altra…)

Doncs bé, la nostra identitat es forja en aquests anys i els traumes infantils, per tant, generaran una part important de la nostra personalitat adulta, de la nostra forma de veure la vida i actuar. 

Sara Navarro ens posa l’accent en la seva obra Swallow sobre aquest tema. En ella parla del trauma que li va generar un accident que va tenir quan era petita en una piscina en la qual a punt va estar d’ofegar-se. Ens submergeix en els seus pensaments profunds, els seus somnis (o malsons), perquè comprenguem què se sent en aquest estat i en aquesta situació. Swallow és una videoinstalació fosca, calmada, gairebé inerta si no fós per les gotes que ressonen al voltant dels personatges submergits en aigua que apareixen en les pantalles de televisió. És com si, per un moment, ens introduíssim en la ment de l’artista. En la seva al·lucinació interna. 

Els personatges apareixen assossegats, immersos en una pau que em desconcerta. Semblen viure el moment després de la lluita del cos per buscar oxigen per respirar en l’aigua. Aquest moment en el qual el cos es relaxa i es rendeix, intentant buscar una connexió amb el mitjà aquàtic. Sara explica en les seves investigacions per realitzar Swallow, que gens té a veure la forma d’ofegar-se pelicul·lera que veiem al cinema amb la realitat. Tot és molt més tranquil, sense esquitxades, sense drames. Per això, pels quals no hem tingut aquesta classe d’experiència propera a la mort ens és una miqueta difícil comprendre aquest assossec. Ja he dit que a mi m’inquieta, ja que no és com un s’imagina en realitat aquest moment. 

Les gotes que escoltem dins d’aquesta onírica instal·lació també generen una sensació estranya en l’ambient. Els ofegats ens atrapen, ens retenen. Però aquestes gotes ens mostren una sortida, un punt d’inflexió en un moment de veritable angoixa. Hi ha una sortida, podem salvar-nos. 

Swallow ens parla d’un trauma infantil. Un trauma del que Sara Navarro va escapar físicament, encara que la seva ment ho invoqui en somni i li faci recordar-ho tota la seva vida. Perquè això pretenen els nostres maleïts traumes: que mai ens oblidem d’ells. 

Marcos Sáez

_________________________

02 ca sa mestra majora

divendres 3 d’agost de 18 a 00h

amor propio

Amor propio és una obra de videoart que té com a rerefons l’obsessió de la societat actual pel culte al cos. La societat està marcada per uns cànons de bellesa que estableixen els medis, de com arribar a la perfecció.

L’autora ho defineix com un sense sentit sobre l’amor propi, per una banda arrisquem el nostre cos per, al mateix temps millorar-lo a ulls de la societat i així, agradar-li a ella i a nosaltres mateixos.

Es tracta d’una vídeo-instal·lació que combina l’actual quotidianitat que se li ha atorgat a les operacions estètiques amb una dosi de realisme sobre aquest tipus d’operacions que es realitzen de manera voluntària. 

Per realitzar la seva obra, Judith Mínguez, s’ha vist influenciada tant pel seu entorn com per artistes que anteriorment ja han treballat l’obsessió per canviar el cos humà, per dur-lo al que per certs individus és la perfecció. L’artista francesa Orlan que va fer del seu cos la seva major obra d’art i Marc Quinn amb la seva reflexió sobre l’abús de la cirurgia  plàstica en personatges coneguts com Michael Jackson, han estat els seus principals referents.

Maria Nicolau

_________________________

la mano robada

_________________________ 

16 polivalent | planta 1

divendres 3 d’agost de 18 a 00h