Arxius

damià ramis

aire

Més enllà de les limitacions de la matèria, més enllà, fins i tot, del plaer que ens transmet la manipulació i el tacte de la pròpia matèria, existeix una dimensió –personal i perfectament transferible- en la qual l’artista camina sense peus, alena sense aire i troba colors i formes amb els ulls clucs.  I és a aquesta extensió íntima –on no sempre aconseguim entrar-hi- on neixen les obres amb cos i ànima, aquelles que bateguen amb força dins el nostre cervell, com un nonat en el ventre de la seva mare.

Batec a batec, l’escultura ocupa el seu espai, que està fet d’aire i de llum. El bronze, el ferro, uneixen els seus cossos metàl·lics en el si d’una altra realitat, que vol enlairar-se per damunt de l’objectivitat de la forma, més enllà de l’estètica dels materials, per gaudir d’una utòpica ingravidesa on tot es relativitza. És llavors quan l’escultura s’aixeca com un sentiment per damunt del pensament, és llavors quan l’aire que abraça les formes, l’atmosfera que les manté al vol, es converteixen en la veritable essència de l’obra escultòrica. I un alè misteriós s’introdueix lentament sota la nostra pell com un estremiment.    

Damià Ramis 
Juliol 2012

_________________________

09 antic cafè can mora

divendres 3 d’agost de 18 a 00h