joan roig artigues

Anar a Paquistà a fotografiar “gent normal”. Només a algú amb la cara de “moro” que fa en Joan Roig se li podria acudir.

“Vull fotografiar gent normal a Paquistà.”

“Què vols dir “gent normal”?”

“Gent com tú i com jo, gent que va a comprar el pa, gent que va a fer feina cada dia”.  Perque a qualsevol poble de Paquistà la gent menja pa i treballa de sol a sol; riuen, ploren, estimen, neixen i moren com en aquest poble de Mallorca.

 Això és el que en Joan vol mostrar, el que ell en diu “gent normal”, el que ens fa humans.

Aquesta és la gran virtud de les seves fotografies. Perque en un món mediatitzat on només ens arriben desgràcies de llocs com Paquistà ,que n’és de difícil anar fins allà, mirar a les persones als ulls i fotografiar-les amb dignitat. Mostrar que allà com aquí la gent és normal. Sigui el que sigui el que un entengui per “normal”.

Unes fotografies que al igual que En Joan, sense ser-ho pareixen normals.

 

Toni Amengual

_________________________

20 sa vicaria | planta 01

divendres 3 d’agost de 18 a 00h

arantxa boyero

web d’arantxa boyero

_________________________

20 sa vicaria | planta 01

divendres 3 d’agost de 18 a 00h

pere garcias | pere lluent

Pere Garcias “PereLluent” Campos, 1981. Fotografía i retoc digital, autodidacta, influenciat pel romanticisme gòtic.

“Contempla los efectos de tus religiones, de esos movimientos que han arrebatado a millones con sus fantásticas afirmaciones. Contempla lo que han provocado a lo largo de la historia humana. Contempla las guerras desencadenadas por su culpa; contempla las persecuciones, las masacres. Contempla la esclavización pura de la razón; contempla el precio de la fe y del fanatismo.”

La Reina de los Condenados. Anne Rice

_________________________

19 es carreró

divendres 3 d’agost de 18 a 01h

uschi burger-precht

De tan en tan tinc la sensació de que he viscut una altra vida…

A la primera vaig ser estudiant de psicologia i filosofia, a Munich i Bristol, i em vaig especialitzar en trastorns psicosomàtics de la veu. Treballant a la Universitat de Kiel, al departament de visió clínica vaig adonar-me’n de que realment aspirava a altres interessos, Cercant possibilitats, més amples i creatives, vaig instal·lar-me a Hamburg i vaig treballar el cinema i les arts visuals a l’Acadèmia d’Art. 

L’inici de la meva segona vida es va donar rere la necessitat de viure un canvi complet. El Mediterrani fou el meu destí, on vivint una islandlife amb dos nins petits, allunyats dels grans centres empresarials i productius, vaig poder centrar-me cada vegada més  en la fotografia. Des de 1990 em vaig establir com a fotògraf independent a Espanya.

Ara tinc una vida feliç, amb la satisfacció de complir amb la meva feina i amb mi mateixa en la meva recerca per descobrir els punts essencials de les situacions humanes mitjançant la fotografia. 

www.burger-precht.com

_________________________

21 espai cultural sa nostra | planta 01

divendres 3 d’agost de 18 a 01h

_________________________

03 casal can pere ignasi | planta 01

divendres 3 d’agost de 18 a 01h
del 3 al 15 d’agost

_________________________

01 can pedreras

divendres 3 d’agost de 18 a 01h

jaume adrover

Felanitxer de naixement, es trasllada a Campos dins la vintena, on un amic desperta la seva inquietud vers la fotografia. Compra la seva primera càmera “autofocus” fent feina de tècnic en electrònica. Als sis mesos, li roben i se’n compra una manual molt barata, però que li obri noves possibilitats creatives. Finalment deixa el negoci de l’electrònica per dedicar-se a la seva autèntica passió: el món fotogràfic. 

Els premis guanyats en diversos concursos, entre ells la Marató fotogràfica de Palma, l’estimulen a millorar i fan que es proposi nous reptes. La seva primera exposició, després d’un viatge a l’Argentina, ja denota el seu instint compositiu que és el que defineix millor el seu treball, sense deixar de banda la recerca del “moment decisiu”. La geometria i proporció de les seves composicions són innates. 

Tots aquests anys, realitza una labor dins el camp de la fotografia social que li dona experiència i  maduresa. Això es reflecteix en els seus últims treballs que l’han dut a obtenir més reconeixement, fins i tot en publicacions de tirada nacional.  

L’arribada del món digital, amb la possibilitat de controlar tot el procés creatiu, l’ajuda a definir el seu estil. Ara crea imatges destacant els colors i textures pels que sent més interès. Aquells colors òxids que tant li criden l’atenció des de els seus inicis més experimentals, ara poden ser interpretats i modificats per aconseguir unes imatges impactants que mai no deixen indiferent al que s’atura al mostrador del seu estudi o als diversos llocs on té exposades les seves fotografies. 

Guillem Grimalt

flickr jaume adrover
wix jaume adrover

_________________________ 

16 polivalent | planta 1

divendres 3 d’agost de 18 a 00h

ana darder pizá

efímera belleza

Mi dulce hogar Invernal.

En febrero mi corazón arde de frío,
Palidece entre las costillas y la carne.

La escarcha fría cae de mis ojos,
El viento anida dentro de mi cabeza de chorlito,
hueca como la cueva aquella, la del mar y el pintor.

Hay pensamientos enredados entre mi pelo,
A veces negro, a veces gris,
Son tibios y fríos como piedras blancas.

Petirrojos, mirlos y gorriones;
Besad todos mis dedos,
Quebrad mis ramitas de pino,
Mi tronco de hueso fino.

Si masticáis lentamente mis ojos,
hasta el hueso, os daré mi bendición,
todos los días hasta contar hasta tres.

Tal vez así podría ser tierra derretida,
El latido de un gusano feo y diminuto,
Pez de sangre escarlata y escama.

Valiente hasta la médula,
El tiburón muere si descansa.

Ana Darder Pizá

_________________________

14 espai alcoraia

divendres 3 d’agost de 18 a 00h

josé nieto

take me home

Hi ha molts i molt diferents tipus de llar. La llar que abandonem o que ens va abandonar i a la que potser desitgem tornar. L’aspirant a la que anhelem arribar algun dia. La que ja mai podrà tornar a ser possible. La llar com a estat mental, abstracte, en la qual és possible refugiar els nostres pensaments per alienar-nos d’aquesta, no sempre dolça, realitat. Aquella que, encara que real, està tan adornada d’autocomplaença que fins i tot sembla una altra diferent. Molts i molt diferents tipus de llar que comparteixen alguna cosa. Ens aporten allò que no sempre tenim en el nostre dia a dia, potser és seguretat, potser tranquil·litat o simplement un món lliure de prejudicis en el qual sentir-nos nosaltres mateixos. La LLAR, sigui la que sigui, bé mereix les majúscules. En la qual ens refugiem i per la qual àdhuc somriem malgrat aquesta solitud inevitable que ens acompanya. La que ens ajuda a aprofundir dins la foscor dels nostres dies per acabar sentenciant que no és tan negre tot el que ens envolta. On podem desprendre’ns del superflu i ens podem centrar en el que és veritablement important. Nosaltres. En la qual res importa i tot és important. La que al final ens farà comprendre que, malgrat haver-nos obstinat inútilment a deixar enrere el nin que vam ser, després de tants anys i tant recorregut només aspirem a sentir-nos igual que llavors. Que la maduresa consisteixi que després d’haver comprès tot el que havíem de comprendre tornem al que és bàsic, al nostre origen, on vam ser i serem feliços. La LLAR. I que el camí hagi valgut la pena. 

_________________________

José Nieto (Palma, 1979) afronta aquest viatge de tornada i autoconfrontació donant-li forma a les múltiples llars inspirat en els quadres d’Edward Hopper i els sentiments que aquests desperten en l’observador. Quan un s’enfronta als quadres de Hopper no només veu la imatge, o els personatges representats en ella, sinó que és capaç de sentir tots els sentiments que flueixen de l’escena representada. L’estatunidenc va capturar la solitud, incertesa, desesperança o introspecció dels seus protagonistes com ningú, i a aquesta idea s’enfronta el nostre artista. Vol capturar-nos i obligar-nos a mirar cap a nosaltres mateixos i que ens preguntem on està la nostra veritable llar i, sobretot, si desitjaríem tornar a ella. La seva primera exposició, Reflejo (2006), era una invitació al joc i il·lusions. La segona, Desconocidos(2007) un voler descobrir la veritable personalitat d’aquell que s’atreveix davant el seu objectiu. La tercera, La Petite Mort (2010) tractava d’embolicar una falsa primera impressió de senzillesa no exempta de malenconia per acabar destapant els nostres més baixos instints. En aquesta ocasió l’artista es deixa embolicar pels múltiples sentiments de Hopper i de les seves veus apagades com enmig del no-res per a arribar a crear una imatge especular de la nostra pròpia transició pel món fins a donar amb la nostra veritable llar, tal com sigui concebuda. 

Lia Garau

web josé nieto

_________________________

20 sa vicaria | planta 2 | terrat

divendres 3 d’agosto de 18 a 00h