Hem de ressenyar la creació de la seva pròpia productora, Onso Films, i molt especialment la seva formació, totalment autodidacta. Des del 1975 fins ara mateix, ha realitzat més de 80 treballs, que a més dels reportatges i documentals ja esmentats, també hi podem trobar un bon ramell de pel·lícules, fruit d’adaptacions literàries, com la que ens ocupa avui, i d’entre les quals podríem esmentar: El llaüt de vela negra (del 2001, que ja es pot considerar un petit llargmetratge, amb 54 minuts i sobre un text de Pere Morey); Arròs bomba (1997, d’una novel·la de Jaume Vidal, amb una durada de 50 minuts; Si jo fos fuster i tu et diguessis Maria (2007, de 55 minuts, que sorgeix de la novel·la del mateix títol de Blai Bonet, i juntament amb la que projectam avui, Sara i Jeremies (2009, que arriba als 75 minuts) són les quatre de més llarg metratge. Després hauríem de parlar d’altres pel·lícules de durada que gira entorn a la mitja hora, com per exemple: Es brau (1981, d’una novel·la de Miquel Rosselló), Una història feresta (1994, també d’una novel·la de Jacint Verdaguer), Els anys difícils (2005, de Baltasar Porcel), com la que està muntant ara mateix, i que sorgeix d’una altra novel·la del mateix Porcel, amb el títol Les primaveres i les tardors.
N’hi ha d’altres que no esmentarem per no allargar de demés. Però m’agradaria fer un punt i a part per parlar d’algunes adaptacions sobre les Rondalles Mallorquines de Mn. Alcover, ja que si bé les havíem contat de viva veu als nostres fills, escoltat per la ràdio, o en alguns enregistraments amb cassets o cd’s, fou una primícia el que va iniciar Gabriel Mayans amb les seves filmacions de les rondalles més conegudes. Comença al 1977 amb Es llum de la terra, En Salom i es batle (al 1979); del 84 S’escolà de Sineu; del 87 L’abat de la Reial; de 1995 Bruixes, bruixots i fullets; i de 1996 En Gostí lladre. Dins un altre apartat que ell anomena Fantasia hem de citar les dedicades als poetes mallorquins. Així ens trobam amb La Serra (1989) de Joan Alcover, o la de l’any passat, Imatges per les paraules, que inclou dos poemes més, un del mateix Alcover, i l’altre, de Costa i Llobera. Hem comentat al principi els seus documentals de diversa temàtica, però just ara he recordat (segurament, perquè hi vaig col·laborar amb els guions i posant-hi la veu) una sèrie de pel·lícules que ens mostraven el món apassionant i bell de l’excursionisme de muntanya. D’entre elles: Camina, caminaràs… I una altra, posterior, que duia per títol: I més envant et faràs…
Per tot, per l’adaptació de la novel·la -fent-ne el guió-, per la filmació, l’edició i la direcció, pel vestuari i la localització d’escenaris, per plasmar totes les escenes amb un tempo idoni a la trama, la tria dels actors i la immensa dificultat (quan avui la tècnica ha avançat tant) que és continuar filmant en super vuit, com un signe de resistència i d’amor a l’artesania del cinema, per tot, per tot això, Gabriel Mayans, és, sens dubte, un enamorat del setè art i ens ho demostra amb la seva fecunda filmografia i amb els productes de qualitat que han anat sorgint de la seva productora Onso Films. Parlar de cinema a Campos, és parlar, forçosament, de Gabriel Mayans.
Joan Pomar Mir
_________________________
23 carreró des convent
divendres 3 d’agost de 22 a 01h
una empenta artística 
