Arxius

instal·lació

“Arquitectes, escultors, pintors, tots nosaltres hem de tornar al treball manual! […]

Establim, per tant, una nova confraria d’artesans, lliures d’aquesta arrogància que divideix a una classe de l’altra i que cerca erigir una barrera infranquejable entre els artesans i els artistes! Anhelem, concebem i junts construïm el nou edifici del futur, que donarà cabuda a tot —a l’arquitectura, a l’escultura i a la pintura— en una sola entitat i que s’alçarà al cel des de les mans d’un milió d’artesans, símbol cristal·lí d’una nova fe que ja arriba. “
W. Gropius

2monos

És un projecte híbrid, acte produït i conceptualment lliure, nascut ‘a 4 mans’ entre un arquitecte i un escultor, en l’intent de desafiar totes etiquetes preestablerta d’art, disseny i arquitectura, i afinar el subtil camp existent entre elles.Apostem per un model d’autoproducció ‘slow’ que ens desvinculi del sistema de producció actual -alhora que ens permet experimentar- perquè creiem fonamental recuperar tècniques artesanals i, al mateix temps, renovar-les a través d’una sensibilitat i un gust més contemporanis.

2monos són Nicoletta Mantoan y Alejandro Dumon.

ELLA es titula en arquitectura a Venècia i realitza els primers treballs en Milan i Bassano del Grappa. Més tard es mou a València, Alacant i Palma de Mallorca, on col·labora entre uns altres amb l’arquitecte Mathias Klotz en l’estudi cbr|6|arquitectura. En el 2007 participa com a sòcia fundadora en el col·lectiu En l’espera t’escairo.

ELL, llicenciat en Belles arts a Barcelona, s’especialitza en escultura i munta el seu primer taller a Mallorca, realitzant obra pròpia i col·laboracions. En 2007 funda el col·lectiu En la espera te esquino, enfocat a l’art experimental.

Des del 2010 col·laboren junts sota el nom de 2monos i realitzen exposicions i participacions en projectes amb altres col·lectius artístics, tant a Espanya com a Itàlia.

facebook 2monos   [Estudio DosMonos]

_________________________


_________________________

26 plaça 9 N(eat) ART 

divendres 3 d’agost de 18 a 00h

Ells em parlen de la gent de la humilitat. Però jo no he vist mai gent o humilitat. Jo he vist persones diferents, molt diferents. Cadascuna separada per la següent per un espai desocupat.

Fernando Pessoa

_________________________ 

16 polivalent | planta 00

divendres 3 d’agost de 18 a 00h

alguna cosa passa amb la mary

Mary Komocki va estudiar al Liverpool Art College i a la Bath Academy of Art, aconseguint la llicenciatura en Comunicació visual.

Va anar a treballar a Londres, primer va fer feina en serigrafia i després com a dissenyadora gràfica per John McConnell, Michael Peters & Partners i a l’empresa de disseny internacional Pentagram Design Partnership.

Després va començar al departament de disseny de Rowe Rudd and Co, cotitzats en borsa a la City, on hi va estar 5 anys.

Durant 17 anys va tenir la seva pròpia empresa de consultora de disseny gràfic, treballava per companyies com Shell, Fuji, Citibank i Thorn EMI, i també produïa identitats corporatives per a clients de variats sectors com cinema, teatre, televisió, dansa, tecnologia informàtica i finances.

Al mateix temps va iniciar el Departament de Gràfiques al Camden Institute on es va convertir en moderador de NUT (National Union of Tutors – Unió Nacional de Professors) i més tard va ser tutor de disseny gràfic a vàries universitats incloses la Sir John Cass (London), Croyden College of Art (London) i Guildhall University (London).

Durant tot aquest temps, ella va començar a explorar el món de les Belles Arts participant en una primera exposició l’any 1989.

Ara viu i treballa a Felanitx, Mallorca.

parlem de mi

Crec que el vertader art ve des del cor. Jo estimo el nostre fràgil petit planeta amb totes les seves miraculoses criatures, i un dels meus temes és que tota vida és sagrada, inclosa la pròpia!

Sempre he estat fascinada per les interrelacions entre la fantasia i la realitat, la psique i el cosmos. En el meu treball he aprofundit en els misteris de la vida interior i vida exterior. La metafísica, el simbòlic i metafòric món, explorant noves dimensions de la realitat i nivells del ser. Nivells més profunds que el merament visual. Com un poema, una cançó, una llegenda- un misteri a ser aclarit.

“Shine on you crazy diamond” de The Pink Floyd (Brilla sobre tu mateix diamant boig) o la frase de Mandela “Let your own light shine” (Deixa que la teva pròpia llum brilli). El que Nelson Mandela i The Pink Floyd volen dir-nos és que hem de creure la nostra intuïció, escoltar-nos els nostres propis sentiments i anar a la recerca dels nostres propis somnis. El procés de “no coneixement” allibera la nostra ment, creant contables realitats i ajudant-nos a cantar la nostra pròpia cançó. Jo vull amb el meu treball inspirar altra gent a fer exactament això, especialment als nens i permetent al seu esperit aflorar a través de la seva creativitat.

Com a reacció al “món virtual” dibuixo sobre el món dels sentits, fent coses amb les mans i sovint faig servir tresors de la meva pròpia infantesa, una mica màgica per a mi.

Ara la Cultura de Tirar (Throw-Away Culture) cobra intensitat, produint muntanyes de deixalles cada segon, he trobat la meva manera de recuperar objectes antics i efímers que vénen al meu camí. El que altra gent tira són la meva inspiració, són transformats- Matamorphosis.

Faig miniatures surrealistes i com somnis del medi ambient per cridar l’atenció als adults i perquè els nens ho entenguin i ho disfruteu.

Mary Komocki

_________________________

26 calle cruz 20

divendres 3 d’agost de 18 a 01h

del 3 al 18 d’agost
de dilluns a divendres de 09.30 a 15.30h i de 18 a 21.00h
dissabtes de 09 a 15.30h
diumenges tancat 

Jo som l’espai on estic 
Noel Arnaud

Format a l’Escola Superior de Disseny de les Illes Balears  en decoració, restauració de mobles i pintura, Biel Bover (Palma, 1962) ha sabut crear el seu propi llenguatge artístic a partir de l’aplicació de tècniques interioristes. 

Les seves obres, a cavall entre l’escultura i la instal·lació , evoquen espais reflexius, buits de presència humana. Malgrat l’absència de vida, aquests espais no transmeten fredor, mantenen la calidesa que només els dóna ser habitats.

Bover ha realitzat nombroses exposicions, tant individuals com col·lectives i la seva obra s’ha exposat a diferents Nits d’Art com la de Palma, Alaró o Inca.

Maria Nicolau i Oliver

_________________________

12 can oliver | celler

divendres 3 d’agost de 18 a 00h

intervenció artística de Damià Mulet

com les claus

És difícil de conviure. I tant.

Des dels primers avantpassats prehistòrics fins a l’actualitat la convivència sempre ha estat un tema clau de conflicte social. Tanmateix la tendresa d’aquesta convivència arriba de la mà de l’amistat; respecte, amor, perdó i tolerància són els valors que es conjuguen al peu d’una relació entre amics.

Així, Com les claus vol ser un homenatge al pensament d’una dona de call vermell. Sor Maria Rafela Lladó i Sala (1814-1899), mestra espiritual de la vila, transmetia els valors de la vida a la dona, el jove, el marginat… La porta de casa seva estava oberta a tothom!

Dona feinera, valenta i moderna que acollia amb amor, deixava parlar i es limitava a escoltar: -la gent necessita ser escoltada- deia ella. Sempre amb la paraula oportuna a la boca, un entretoc embolcallat amb la manera de parlar del poble. Si li confiaven problemes de convivència, els deia -com les claus, que es tornen lluentes amb el refrec; així nosaltres ens santifiquem amb el sofriment dels uns als altres en la convivència-. Apostava per una convivència basada en la bondat, amabilitat, goig, misericòrdia, compassió, acollida, senzillesa, humilitat, i amor personal, fratern i gratuït. És doncs aquest el carisma de la Congregació de Germanes Missioneres dels Sagrats Cors que ella mateixa fundà l’any 1891 a Campos. És sens dubte, una dona d’ahir amb un missatge d’avui.

Així l’obra de Damià Mulet intervindrà directament sobre el monument de bronze de la mare fundadora  situat a l’esplanada des Convent, volent ser també un homenatge a l’amistat que, com la metàfora de les claus, es veu refregada en el dia a dia, en l’ajuda, en la superació d’ obstacles, en el suport donat, en una abraçada, en una paraula. Una amistat que roman lluenta amb el pas del temps. Perquè la convivència no existeix només amb el “jo”. Sempre hi escau un “tu”. I és aquesta combinació la que és important. 

Esdevé brillantor, esdevé amistat.

Miquel Oliver Adrover 

_________________________

06 escalonada convent

divendres 3 d’agost de 18 a 00h

Dama Valèria-Art Creatiu és el nom amb que Fàtima Novás i Alemany i Margalida González i Crespí decideixen donar el pas, l’any 2011, de mostrar les seves creacions, d’art independent, inspirades en la força del món de les sensacions intimes i les essències que mouen l’esser humà, transformant-les en la seva font de creació.

Fins avui han participat en mostres a l’illa de Mallorca, com la Nit de l’Art Ciutat de Palma 2011, Mostra d’art d’Artà 2011 i Nit de l’Art de Santa Maria del Camí 2012 on presenten la instal·lació “Essències” en la Mostra de Box Art dedicada a l’artista Toni de la Mata, 

El juny 2012 ingressen en el grup d’Artistes d”Art Consciencialista” participant en la Mostra de Pollença (2012) amb el muntatge “Paradoxa” amb el qual les creadores plantegen la reflexió sobre “fins quan mig món viurà de xuclar l’ànima de l’altre mig…?”, que repetiran el juliol a la Mostra col·lectiva realitzada a la Fundació Costa Nord (Valldemossa).

Presenten a l’ARTNIT_campos la seva obra creativa amb una mostra representativa de diverses instal·lacions.

_________________________

14 espai alcoraia

divendres 3 d’agost de 18 a 00h