Arxius

maria del mar moranta

De na Maria del Mar Moranta (Campos, 1980) en tinc moltes referències personals: la conec des de petita, sobretot perquè la seva mare i la meva germana són amigues de la infància; jo mateix vaig compartir un temps de veïnatge amb els seus pares; també coneixia els padrins; he gaudit de llargues converses amb el seu pare sobre fotografia (la seva passió), però també de música i altres temes, … En poques paraules, he tingut sempre amb la seva família una relació agradable i enriquidora, com hauria de ser encara la pròpia dels pobles de Mallorca.

Però, avui he de parlar del treball de na Maria del Mar perquè fa uns anys que vaig contactar amb ella per temes professionals; des de llavors, he pogut conèixer a fons la seva preparació i el seu gran ofici com a restauradora de pintura.

No faré ara una exposició detallada d’un extens currículum, del qual no en sé totes les dades, encara que, només amb les que conec, ja és molt notable. Diré, amb dues pinzellades, que va fer el Batxillerat artístic a l’Escola d’Arts i Oficis de Palma i es va graduar l’any 2003, com a Llicenciada en Belles Arts, especialitzada en conservació-restauració del Patrimoni Cultural, a la Universitat de Barcelona. Després ha continuat formant-se amb diversos cursos i congressos fins a l’actualitat. Té, a més, estudis complementaris de pintura, dibuix, fotografia i geometria.

En un context de professionalitat, podria dir concretant que hem mantingut una certa “col·laboració”, intercanviant coneixements i experiències, parlant de tècniques i de materials. Ella, des de la formació acadèmica i professional; jo, des de l’experiència més autodidacta. Puc afirmar que m’ha ajudat molt a resoldre alguns problemes tècnics amb la meva pintura. Voldria que a ella li hagi resultat tan agradable i profitós com a mi.

De na Maria del Mar vull reivindicar dos aspectes que sembla que compartim: el gust per l’ofici i la tècnica en la pintura, un valor potser no tan important com el talent o la inspiració, però que és, sens dubte, el camí imprescindible per a l’execució de l’obra. És adient recordar-ho, perquè en el món actual de l’art aquests valors estan completament desprestigiats.

Ara que he pogut conèixer la seva obra primerenca, m’agradaria destacar alguns trets que m’han sorprès, sobretot perquè no són gens habituals en artistes joves. Són la capacitat d’autocrítica -un aspecte que és molt important per a mi-, una gran experiència d’observació i anàlisi de la pintura degut a la seva feina, el domini de pràcticament totes les tècniques i usos de materials, i, finalment, uns bons coneixements sobre composició i ús dels espais.

A més d’aquestes bases tan sòlides, he pogut intuir el més important: la capacitat i la sensibilitat per transmetre emoció, que és en definitiva el fi últim de l’Art. Totes les connotacions que actualment s’afegeixen en torn de l’obra d‘art, com ara, originalitat, transgressió, espontaneïtat, etc., perden el seu valor si no són un mitjà per generar tensió. Aquesta darrera qualitat crec sincerament que la podem trobar dins el món interior de na Maria del Mar.

Antoni Mas
Sa Ràpita, juliol 2012

_________________________

20 sa vicaria | planta 00

divendres 3 d’agosto de 18 a 00h