Arxius

maria isabel vidal

El poeta John Keats escrigué uns versos que, traduits, diuen:

Quan el trancòrrer dels anys esgoti la nostra edat,
has de veure sempre les penes dels altres homes, dient:
“La veritat és la bellesa, i la bellesa és la veritat.
Això és tot el que podràs aprendre “

Al cap i a la fi, aquest és el deler últim en què tot hom s’afanya: El descobriment de la veritat.

Hi ha tantes veritats com individualitats. En el trancórrer dels anys, cadascú creu que ha trobat la seva. I s’imagina, que la que ell ha  trobat és la certa, mentra dubta de la que ha descobert el veïnat. 

Aquesta és una de les facetes de la naturalesa humana.

Uns quants s’aferren a la religió, altres a la ciència, d’altres a mil altres opcions.

Però, totes elles tenen en comú que són creacions de l’esperit humà. No tenen res d’objectiu. Totes aquestes creences són subjectives, per tant, fal · libles.

La veritat, si existeix, ha de ser quelcom objectiu, quelcom que existeix per ell mateix.

La bellesa, diu en Keats, per ventura, és la més certa opció.

Na Maria Isabel Vidal aixi ho entengué fa molts d’anys, i a això s’ha dedicat: a l’estudi de la bellesa, a la seva plasmació.

L’estudi vol dir aprendre les tècniques creatives que li proporcionin el mitjà per transmetre allò que inunda el seu esperit. 

Ha dedicat molts d’anys a l’aprenentatge. Es tractava de ser capaç de treballar el dibuix i el disseny de tal manera que les tècniques apreses poguéssin esser oblidades en el moment de plasmar el seu treball.

El lector és pot preguntar: I, quin és el seu treball?, dibuixar?, dissenyar?

No, no és aquest.

Es tracta de plasmar la bellesa que resideix en coses tan subtils com l’ombra d’una dona o el perfum del pa. Ho diu en Keats, en la bellesa resideix la veritat.

Aquest és, realment, el seu deler.

_________________________

12 can oliver 

divendres 3 d’agost de 18 a 00h