Arxius

pintura

*artista cedit per matisos galeria d’art

Encara que res canviï, si jo canvi, tot canvia
Marcel Proust

Deim això perquè ja podem confirmar que ha sabut trobar un llenguatge propi que permet identificar les seves pintures però, al mateix temps i això ja és més difícil, cada vegada en fa variacions que resulten sorprenents. Això que amb les set notes musicals es pugin configurar infinitud de combinacions traslladat a la pintura ve a ser la capacitat d’encabir en les mesures d’una tela un món propi que pugna per interrogar a qui s’atura a contemplar-lo. Moscaland, que així anomena Adrover la seva sèrie de llenços, és susceptible de moltes interpretacions tan individualment com en el seu conjunt. La mosca ha tengut al llarg de la història de l’Art i de la literatura una simbologia molt destacada. Qui no recorda la seva presència a les natures mortes de la pintura flamenca del XVII, qui no recorda les aristofàniques, sartrianes o machadianes mosques…tantes i tantes mosques com a símbols de l’efímer, volàtil i fugaç, de la putrefacció però també de la vida que es renova i transforma des d’un viró. Què ens està plantejant aquests fons semblant a imatges de la superfície terrestre vistes des del Google earth sobre les quals campen mosques gegantines?. Ironia o sarcasme davant un món enfitat o confitat?. Que cadascú hi cerqui la seva pròpia resposta o simplement deixi de pensar i gaudeixi de les coloracions i dissolucions del color que es desfà dins la llum que sempre el cerca. I allà estan els pintors per deixar-ne constància.

Montserrat Alcaraz

_________________________

03 casal can pere ignasi | planta 00

divendres 3 d’agost de 18 a 01h

L’obra de Jorge Cabral és d’aquesta pintura que frega els marges, aquella que es rebel·la contra el seu propi ser i es nega a quedar-se en simple llenç, sense deixar de ser, per això, pintura. En tota la seva obra trobem un element comú: la branca, l’arbre disseccionat fins al límit esdevenint en ocasions un embull de branques perfectament definides; en altres juxtaposades en petits fragments de fusta alineats; altres vegades apuntant en els marges, deixant el centre del quadre buit, de pura pintura – accentuant així un cert aire abstracte latent en tota l’obra-, mentre que treuen el cap en els costats algunes branques aquí i allà suggerint a l’espectador una continuació del llenç que ell mateix haurà d’imaginar. No és casual que l’artista abans practiqués la pintura abstracta, la seva obra ha sofert el procés invers al de Mondrian, que va passar de l’arbre a l’abstracció. Tal vegada sigui en la quietud on combreguen una cosa i una altra, aquella pau que es respira en l’ocàs vist a través de les branques quietes dels arbres, perfectament delimitades a contrallum, de manera que semblen irreals, gairebé abstractes. Això transmeten algunes obres de Jorge Cabral: aquella calma en què la figuració esdevé abstracció, com es manifesta la naturalesa en els moments realment bells, en els detalls insignificants, en els buits i en els marges.

Bel Maria Galmés Burguera

web de jorge cabral

_________________________

37 ca’n calent

divendres 3 d’agost de 18 a 01h

Pep Molina Molina, Ses Salines, juliol 1964.

Ja des de petit el dibuix era la seva assignatura preferida a l’escola. Als voltants de l’any 1983 col·laborà amb petits dibuixos a la revista local “Jussana”, però no és fins als anys 90 que començà a emprar l’espàtula i l’estuc a la calç.

Aquesta eina serà la seva preferida després a les seves pintures.

L’any 2007 la inspiració arribà visitant el taller d’un famós pintor afincat a Ses Salines, el qual li donà una savi consell: “Pinta, pinta molt que ja sortirà alguna cosa”.

Aquell mateix any s’inicià en el món de la fotografia fent milers de fotos per tot arreu… Retocant i fent fotografies sorgí la idea de presentar una obra al certamen de pintura “Vila de Ses Salines” al 2010, on la inspiració surt disparada i comença a pintar de bon de veres.

Cartró, espàtula, pinzells, acrílic, paper, llapissos de colors són els seus materials on disfruta creant les seves obres al seu petit però acollidor estudi. Una vegada trobada la tècnica correcta (després de moltes proves) els treballs surten de manera espontània.

Passant la primera “censura” (la seva dona i fills, després) comencen els primers encàrrecs de familiars i amics, disfrutant de compartir alguna cosa d’aquest senzill pintor que amb els seus quadres a més d’oferir art, també regala inspiració natural.

_________________________

34 can bet

divendres 3 d’agost de 18 a 01h
del 3 al 15 d’agost

Marisa Naredo (Palma, 1979), es defineix com una dibuixant a la qual li agrada utilitzar la pintura com a pretext per donar per acabat el procés creatiu, amb un respecte màxim a l’extensió de la paraula artista. A l’edat de tres anys va guanyar el primer concurs de dibuix a Palma. Va créixer en el si d’una família d’artistes i músics. Al ser filla única passava llargs períodes de temps sola que emplenava fent còmics i publicant historietes en revistes per a adolescents. Quan tenia setze anys va saber que no podria abandonar l’art i es va començar el seu període de formació en diferents escoles de pintura, on copiava als grans mestres i es va començar a guanyar la vida fent retrats per encàrrec, de la mà del pintor Jose Mª Munar, va aprendre la tècnica del pastel, i al costat d’ell va fer la seva primera exposició. Va passar després per l’escola de Pascual de Cabo, on va desenvolupar un sentit clàssic de la pintura, una visió pròpia

En els anys posteriors va col·laborar amb periòdics com el “Buenas notícias· , on caricaturitzava a personatges del panorama artístic-social de la illa, als quals també entrevistava. Al costat del dibuixant Bibi, va estudiar dos anys l’art de la caricatura, i va treballar al costat d’ell un any. A pesar que tot indicava que acabaria sent dibuixant, Marisa mai va abandonar la idea de ser pintora, però sabia que tot portava el seu temps, que no es pot anar en contra de l’evolució. Ja en 2006, va decidir endinsar-se al complex món de la pintura com a tal, i va preparar una sèrie anomenada “bestioles de mar”, una col·lecció de tècniques mixtes sobre paper en petit format. Les va ficar en una carpeta, i sense més ajuda que ella mateixa va presentar el seu treball en diferents galeries de Mallorca, buscant una oportunitat. Però no arribava. Molts mesos després, la galeria Nuu d’Inca, li va proposar una exposició individual. Des de llavors Marisa Naredo manté una relació laboral molt estreta amb aquesta galeria. No cessant en l’obstinació i preparant la seva primera mostra individual, es va presentar a diferents certàmens de pintura. en 2007 i 2008, dos de les seves obres ”Sirena del mediterrani” i “Eva” queden seleccionades en Ca´n Cardaix d’Artá.  El 2009, inaugura en Nuu la seva primera exposició individual en la Nit de l´art d’Inca, sota el títol “Des de Charnóbil”, tretze obres que descrivien l’accident nuclear ocorregut en els vuitanta. Les crítiques van ser molt positives. A aquesta mostra li seguiran diverses exposicions col·lectives seguides, a Santa Maria, a Inca i a Manacor, a la sala Sacma. Al 2011 treballa en 26 obres de gran format per representar l’holocaust nazi, també en la galeria Nuu, amb el nom de “Els nens bitlla i la pilota amagada”, en la qual es podran contemplar retrats i paisatges que descrivien, d’una manera aclaparadora i dura, l’horror d’aquest episodi de la història recent de la humanitat. Durant els mesos posteriors treballa amb textures indagant en el paisatge abstracte primer i després afegint la figura humana, sempre protectora de la infància. Al desembre de 2012 recopila quatre noves obres per exposar en Món de llibres, a Manacor, la seva pintura es torna més tendra i amable i representa contes clàssics de Andersen i els germans Grimm. Aquest mateix any i seleccionada en el concurs de Son Carrió amb el quadre “L´escapista sense pijama”, i en 2012 torna a fer-ho amb “Caputxeta adolescent”. Al maig de 2012 presenta la seva obra “Pulgarcito” al certamen de pintura jove de s’Agrícola de Manacor i s’alça amb el primer premi. Es podria descriure a Marisa Naredo no com una dibuixant o una pintora sinó com una persona senzilla la qual passa els seus dies pintant sense més interès que la pintura li segueixi ensenyant el camí cap a la llibertat, una captadora dels sentiments de la infància, els seus quadres mostren paisatges màgics on només els nens són capaços d’habitar-los i al mateix temps són els savis supervivents que ho dirigeixen.

A dia d’avui prepara 113 il·lustracions que formaran part d’una llibre per a nens que ella mateixa escriu. 

_________________________ 

25 sa granja

divendres 3 d’agost de 18 a 01h
del 3 al 31 d’agost